Els Arxius comarcals de l'Alta Ribagorça i les Garrigues : nous arxius al servei de la ciutadania i les administracions / Enric Cobo Barri
Cobo Barri, Enric


En: Frontissa : butlletí de la CCEPC. Barcelona, núm. 45 (juny 2023), p. 18-20 : il. (L'arxiu) 

Maquis i postguerra / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 25-52 : il. (Dossier) 

Conté: Por, repressió i resistència / Guillem Lluch Torres ; Repressió, delacions i morts / Noemí Riudor Garcia ; L'efímera Tercera república / Claudio Aventín-Boya, Guillem Lluch Torres ; Maquis a la vall de la fi del món / Gerard Raimat ; De comunista a Acció Catòlica / Josep Clara ; El general de Bòssost / Josep Clara ; L'èxode jueu pel Pirineu / Josep Calvet ; La família Henle / Josep Calvet ; Els pirinencs de la Resistèncis / Josep Calvet ; Un pallarès errant / Tomàs Garcia Espot ; Es esclaus deth tunèl / Claudio Aventín-Boya ; Conxita Ros / Carme Escales ; Tornat d'amagat per festa major / Ignasi Ros Fontana ; Capes de sabates a la Guingueta / Ignasi Ros Fontana ; Lluis Bertran Baulies / Lorena Farràs Pérez.

Arqueologia tocant el cel / Ermengol Gassiot, text i fotografia
Gassiot i Ballbè, Ermengol


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 54-55 : il. (Patrimoni. Arqueolgia) 

Arnes i abellers / Jordi Castillo Carretero, text i fotografia
Castillo Carretero, Jordi


En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 6 (tardor-hivern 2023), p. 56-57 : il. (Patrimoni. Etnologia) 

Fondes, cafès i tavernes / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 5 (primavera-estiu 2023), p. 30-62: il. (Dossier) 

Conté: Bon jaç i bona taula / Guillem Lluch Torres ; Història de sotracs i remuntades / Darío Albert ; Els cafès de Salà / Tomàs Garcia Espot ; Molt més que un cafè / Lorena Farràs Pérez ; Vestigis d'un passat d'esplendorós / Miquel Gordó Pérez ; Cultura amb gust de cafè / Meritxell Bellera Francès ; Patrimoni i sostenibilitat / Alba Alegret Escales ; Cafès i tavernes a la vall Fosca / Eva Perisé ; Una vida darrere la barra / Eva Lluvich Segarra ; Hostals miserables al segle XVIII / Josep Clara ; La casa del poble / Laura Ribas ; A Alins, fondes amb història / Carme Escales ; La nit dels nostre temps / Jordi Suïls Subirà ; Al Pont, parada i fonda / Núria Castells ; Una fonda "amb sentit comú" / Manu Moga Rella ; Cafès aranesos d'ahir i d'avui / Claudio Aventín-Boya ; Víctor Manuel Sabarich / Lara Ribas.

La Neu / Guillem Lluch Torres, coordinació



En: Garona-Nogueres. Cassà de la Selva, núm. 4 (tardor-hivern 2022), p. 28-61: il. (Dossier) 

Conté: Oci, negoci i suplici / Guillem Lluch Torres ; Les primeres lliscades / Xavier Torrebadella i Flix ; Trincar eth Pòrt dera Bonaigua / Feliu Izard Gavarró ; Esquí d'altitud a la Vall de Boí / Núria Castells ; Just Sala / Guillem Lluch Torres ; Àrreu: germinar sota la neu / Ferran Rella ; Una estació enyorada / Eva Lluvich Segarra ; La neu que va transformar Aran / Manu Moga Rella ; L'estació que no va poder ser / Tomàs Garcia Espot ; El congelador de la Conca / Darío Albert ; L'home que va obrir una estació / Carme Escales ; El caramel de Cardós / Lara Ribas ; Una llum a l'hivern d'Espot / Carme Escales ; Esquier lluny de le spistes / Darío Albert.

Observacions, percepcions i reflexions sobre el paisatge de l'Alta Ribagorça exemplificades en dos recorreguts pluridisciplinaris per la vall de Barravés i la vall d'Adons / Òscar Alemán Milán
Alemán Milán, Òscar


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 125-138 (Dossier: El paisatge ribagorçà) 
Bibliografia.

El paisatge és una construcció cultural complexa que, per poder ser adequadament interpretat, demana que n'identifiquem tots els components. Molts d'ells passen desapercebuts a les persones no cultivades en aquesta temàtica, fet que fa necessari insistir en la transmissió d'aquest coneixement, ja que és un bé en sí mateix que ens defineix com a societat, però que també és una eina molt pràctica per pensar en el futur en termes de planificació territorial. Així doncs, les següents línies exploren conceptes, estratègies, i valors naturals i culturals del paisatge, així com algunes de les teories més rellevants dels estudis integrats de paisatge i els seus principis d'observació, com la de la GTP de George Bertran (2001), tot posant exemples dins l'àmbit de l'Alta Ribagorça i voltants, amb l'objectiu de crear sensibilitat paisatgística cap a àrees de muntanya per a un públic no especialista.

Conservació i imatge pública del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici durant el franquisme / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 49-76 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Aquest text té com a objectiu analitzar la relació entre la conservació del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i la seva imatge pública durant el període 1950-1976, tenint en compte el paper que hi va jugar la divulgació, i traient a la llum també les tensions existents entre aquestes qüestions i les circumstàncies socioeconòmiques de la població local del moment. Per a això s'han analitzat fonts de diversa índole i dirigides tant a un públic general com a un públic específic: legislació, obres que parlen del parc nacional, relats de viatges a aquesta zona del Pirineu català, textos sobre conservació de la natura i sobre parcs nacionals, premsa, publicacions periòdiques de diferents col·lectius, vídeos del NODO i documents d'arxiu del Centre de Documentació del parc. A partir de les fonts examinades, s'identifiquen diferents discursos i imaginaris sobre la natura i la seva conservació en diferents actors socials durant el franquisme.

El Pastoralisme en l'obra de Ramon Violant i Simorra / Ignasi Ros Fontana
Ros i Fontana, Ignasi


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 77-92 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

L'etnògraf Ramon Violant i Simorra entre els anys 30 i 50 del segle XX va documentar les formes de vida i de cultura del Pirineu, i especialment del Pallars i de la Ribagorça, amb una atenció especial al món dels pastors. En resultaren interessants obres escrites, com La vida pastoral al Pallars, i algunes encara inèdites avui, com l'Art dels pastors del Pirineu. Paral·le- lament a la recerca també creà una important col·lecció d'objectes i un museu, a Barcelona, avui desaparegut. Aquesta obra, l'escrita i els objectes pastorals que reuní, són encara avui un referent, perquè Violant es docu- mentava personalment, parlant amb els protagonistes (pastors, ramaders, etc) i anotant amb cura les seves paraules, gairebé sempre sobre el terreny. L'Ecomuseu de les valls d'Àneu i Garsineu edicions de Tremp fa més de 25 anys que treballen per recuperar i posar a l'abast l'obra de Violant i Simorra.

La Visió del pastoralisme en l'obra poètica d'Anton Navarro / Xavier Macià Costa, Núria Alturo Munné
Macià i Costa, Xavier


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 93-127 (Dossier: La visió pastoral: memòria del paisatge) 

Aquest article exposa la visió del pastoralisme en l'obra poètica de Mossèn Anton Navarro (Vilaller 1867 - Barcelona 1936). Mostrem un poeta que tracta la natura de manera singular, influït per les experiències de la seva infantesa ribagorçana, i que presenta el món pastoral d'una manera alhora descriptiva i idealitzada. Alhora, aportem la lectura musicada de quatre poemes de Navarro que tracten aspectes diversos de la vida pastoral al Pirineu. El treball ens serveix també per presentar la figura d'aquest poeta, una veu significativa del catalanisme literari del finals del XIX i principis del XX, però avui, encara, força desconegut. Finalment, aportem una llista de referències de bona part dels seus poemes publicats i de composicions musicals, cultes i populars, basades en la seva obra.

Les Divisions polítiques i administratives de l'Alta Ribagorça. Segles XVII-XVIII (primera part) / Ignasi López Trueba
López i Trueba, Ignasi


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 5 (2023) , p. 131-159 (Miscel·lània) 

Aquest estudi ha sortit com a fill inesperat -però no pas indesitjat- de la meva recerca Morir (i viure) a la Catalunya Nord-occidental de la Contra- reforma, premiada per l'Arxiu Comarcal del Pallars Jussà amb la beca Mn. Jesús Castells, i que serà publicada properament. L'Ajuntament del Pont de Suert custodia una petita col·lecció de docu- ments dels segles XVII i XVIII que van ser localitzats en una llibreria de vell per l'enyorat Joan Casimiro, que va urgir-ne l'adquisició per dipositar-los a l'arxiu comarcal de l'Alta Ribagorça quan aquest fos una realitat. El conjunt està format per una col·lecció de documents privats de Castilló de Tor -testaments, censals, capítols matrimonials- que provindrien d'un arxiu patrimonial, i un llibre de comptabilitat manuscrit de casa Martí d'Esperan, que abasta tot el segle XVIII des del 1722. El contingut d'aqueix llibre ha estat la font documental principal per l'elaboració d'aquest estudi.

Observacions, percepcions i reflexions sobre el paisatge de l'Alta Ribagorça exemplificades en dos recorreguts pluridisciplinaris per la vall de Barravés i la vall d'Adons / Òscar Alemán Milán
Alemán Milán, Òscar


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 125-138 (Dossier: el paisage ribagorçà) 

El paisatge és una construcció cultural complexa que, per poder ser adequadament interpretat, demana que n'identifiquem tots els components. Molts d'ells passen desapercebuts a les persones no cultivades en aquesta temàtica, fet que fa necessari insistir en la transmissió d'aquest coneixement, ja que és un bé en sí mateix que ens defineix com a societat, però que també és una eina molt pràctica per pensar en el futur en termes de planificació territorial. Així doncs, les següents línies exploren conceptes, estratègies, i valors naturals i culturals del paisatge, així com algunes de les teories més rellevants dels estudis integrats de paisatge i els seus principis d'observació, com la de la GTP de George Bertran (2001), tot posant exemples dins l'àmbit de l'Alta Ribagorça i voltants, amb l'objectiu de crear sensibilitat paisatgística cap a àrees de muntanya per a un públic no especialista.

Recensió del llibre Viatge Universal pel Pirineu, vol. 8 / David Alegre Lorenz
Alegre Lorenz, David


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 3 (2021) , p. 141-145 (Treballs de recerca i recensions) 
Ressenya de:
- Obiols, Joan. Per terres de... La Ribagorza/La Ribagorsa/La Ribagorça aragonesa. La Seu d'Urgell : Salòria, 2020 (Viatge Universal pel Pirineu, 8)

Tant hi fa dir Pirineus o Pirineu, ambdues denominacions son vàlides i reflecteixen les dues dimensions essencials del territori en qüestió: d'una banda la seva riquesa i pluralitat, d'altra la seva continuïtat com a unitat espacial i humana, és a dir, com a territori amb unes característiques culturals i geogràfiques pròpies.

Un Model territorial per a l'Alt Pirineu i Aran. Les inversions públiques / Amadeu Gallart Sort
Gallart Sort, Amadeu


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 33 (tardor 2023), p. 86-90 : il.

La Pintura mural romànica a la Vall de Boí / Anna Monsó Porté
Monsó Portié, Anna


En: Querol : Revista Cultural de Cerdanya. Puigcerdà, núm. 33 (tardor 2023), p. 116-117 : il.
Ressenya de:
- Pagès i Paretas, Montserrat. La pintura mural romànica a la Vall de Boí. La Seu d'Urgell : Edicions Salòria, 2022

Pirineu de Lleida emociona / Marta Alós
Alós, Marta


El Papiol : Editorial Efadós, 2023
184 p. : pral. il. ; 22 cm (Catalunya Emociona) 
ISBN 9788419736086

Aquest llibre us convida a gaudir de l'espectacularitat d'un territori que, per ell mateix, ja és tot un món. Hi trobareu valls on la vista es perd entre colors amorosits pel batec del corrent dels rius, cingleres infinites que desapareixen en el fons dels llacs, prats de dall, parets on la molsa s'enfila perquè l'aigua les regui i espais que l'hivern vesteix d'un mantell blanc per a gaudi dels esquiadors que els visiten. El Pirineu és patrimoni, cultura, tradicions, rutes, gastronomia, esports i natura. Aquesta és la magnificència d'una zona de Catalunya que, a voltes, s'endevina desconeguda. Descobreix-la. (Editorial).

Revitalitzant els indrets : toponímia i fonts orals a la Ribagorça / Jordi Suïls Subirà
Suïls Subirà, Jordi


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 141-152 : il.
Bibliografia. Resum en català i anglès.

L'espacialitat cohesiona el coneixement compartit per una comunitat. Hem construït eines que permeten recollir i difondre la memòria sobre el territori, per tal de restablir el lligam que hi té la comunitat. Els materials ens aporten dades sobre la manera en què pensem i expressem l'espai.

De muntanyes maleïdes a muntanyes de postal : canvis en el paisatge pirinenc i en la seva percepció / Judit Gil-Farrero
Gil-Farrero, Judit


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 329-342 : il.
Notes. Resum en català i anglès.

El procés de despoblament viscut a l'Alta Ribagorça, els Pallars i la Val d'Aran des de finals del segle XIX està intricadament relacionat amb un canvi en el paisatge d'aquestes comarques. Una de les transformacions més tangibles ha estat causada per l'aprofitament hidroelèctric, sobretot les preses, que van comportar importants impactes ambientals i conflictes socioecològics, com ara l'alteració de la conca hidrogràfica, l'abandonament forçat de pobles sencers i la pèrdua de les terres més fèrtils dels fons de les valls. Per altra banda, la nova activitat econòmica va fer inviable que aquests pobles poguessin continuar amb les formes de subsistència basades en una economia rural tradicional, i la falta d'oportunitats va facilitar que la seva població optés per marxar. Aquest èxode rural va comportar un important abandonament de terres de conreu i de pastura i una disminució en l'explotació forestal, de manera que al llarg del segle XX la superfície forestal va créixer fins arribar a xifres mai vistes en el darrer mil·lenni. També s'ha donat un canvi més subtil, en relació amb la percepció del paisatge. Els Pirineus han passat de ser unes muntanyes maleïdes a ser un reclam turístic complet que ofereix natura (senderisme i animals silvestres sovint en espais naturals protegits), patrimoni (romànic i construccions típiques) i cultura (gastronomia i falles). En una situació en què la proporció de població local és molt inferior al nombre de visitants, la percepció sobre l'entorn està canviant. Avui, la percepció purament estètica i contemplativa, pròpia del turisme, està tenint més força que la visió autòctona, molt més complexa i associada al món i les experiències quotidianes. Quan aquestes dues concepcions del paisatge i la vida rural entren en conflicte, sovint la resolució de dita disputa passa perquè la població local canviï certs usos i pràctiques, de manera que el territori acaba assemblant-se cada cop més a la imatge de "postal" que el turisme espera trobar.

Compensar el despoblament a l'Alt Pirineu i Aran / Sol Gasch Duran, Amadeu Gallart Sort
Gasch Duran, Sol


En: Ibix : publicació biennal de cultura. Ripoll. 2a època, núm. 11 (2020) , p. 371-386
Bibliografia i notes. Resum en català i anglès.

La crisi econòmica patida durant aquesta segona dècada del segle XXI ha afectat greument la zona del Pirineu que coneixem com a Alt Pirineu i Aran, i que comprèn les comarques de la Cerdanya, l'Alt Urgell, els Pallars Jussà i Sobirà, l'Alta Ribagorça i el territori d'Aran. Cal fer una proposta de futur per compensar la situació actual de progressiu despoblament, en funció de les experiències que esmentem tot seguit. Els Grups de l'Alt Pirineu, a mitjans dels anys setanta del segle passat, es varen manifestar a favor d'una activitat econòmica equilibrada per a l'Alt Pirineu. El gran inspirador dels GAP va ser l'equip de geògrafs de Pau Vila, que varen proposar, en època republicana, una nova concepció de l'ús del territori a Catalunya. La feina dels Consells Comarcals de l'Alt Pirineu, que han suavitzat els dèficits administratius dels petits ajuntaments. Els estudis del MAB 6 ALT PIRINEU dels anys 1987-1988. Defensaven la necessària potenciació de les capitals de comarca i les capçaleres de les valls. El Pla Territorial Parcial de l'Alt Pirineu i Aran, aprovat el 25 de juliol de 2006, va reivindicar dotar el Pirineu de més capacitat d'autogovern i de gestió conjunta. La Comisión de Entidades Locales del Senat ha analitzat el despoblament de les zones rurals i de les zones de muntanya. Així, a la "Ponencia de estudio para la adopción de medidas en relación con la despoblación en España" (Senat: Boletín Oficial de las Cortes Generales, núm. 505 (17 d'abril de 2015)) hi trobem un ventall d'accions fiscals, laborals i administratives per lluitar contra el despoblament rural i, per extensió, de les zones de muntanya. Els escassos suports públics rebuts per la iniciativa privada en les activitats, agràries, artesanals, industrials o turístiques, comercials o professionals. Cal impregnar l'Administració de cultura territorial i aconseguir l'aprofitament òptim dels diners públics.

Les Comunitats pirinences davant els seus recursos / Xavi Farré i Sahún
Farré i Sahún, Xavier


En: Revista Ripacurtia. Benavarri. segona etapa, núm. 4 (2022) , p. 11-17 (Dossier: Enher, 75 anys. Noves perspectives)